El mes d’abril és per excel·lència el mes Sant Jordi. Una diada molt esperada per al sector editorial, pels llibreters i pels autors. És el dia que es venen més llibres de l’any i molts autors podem afirmar que el que no venem per Sant Jordi, difícilment ho vendrem la resta de l’any.
Però no tot són flors i violes. És ben sabut, que s’ha convertit en una autèntica cursa d’obstacles el fet que autors no coneguts vulguin dur les seves obres més enllà del seu cercle proper. Amb l’ajut de familiars, amics i coneguts tenim cert èxit en el nostre entorn més proper, però en el moment d’anar més enllà d’aquest cercle la cosa es complica i resulta una tasca feixuga, solitària i costosa econòmicament.ç
I és que és tanta la gent que en els darrers anys s’ha decidit a publicar un llibre, tanta l’oferta, que les editorials, ja fa temps que estan tancant les portes als autors novells. I s’entén en termes econòmics. Les editorials no són més que empreses en les que l’interès principal és fer diners. Però s’està perdent l’ànima, l’arrel fonamental de l’existència de les editorials en contraposició als interessos econòmics. Ben legítim però trist. I sovint l’esquer que funciona millor per vendre llibres és que l’autor sigui prèviament conegut no només com a escriptor sinó també conegut i prou. És el que anomenem els autors mediàtics. I qui són aquests i aquestes?
Els heu vist de sobres. Són presentadors, tertulians de televisió, periodistes, esportistes d’elit o cuiners d’aquells que ho peten. També triomfen els diferents “gurus” que et recorden com de malament fas les coses i com de bé les podries fer. Els mediàtics comencen la seva peculiar marató dues o tres setmanes abans de Sant Jordi. Els trobareu arreu, cada cop que miris una pantalla us els trobareu, quan encengueu la tele estaran en un plató, s’apropiaran de les vostres xarxes socials i seran els protagonistes dels anuncis de les seves editorials i per descomptat, seran el centre de moltes ressenyes.
I què passa amb els autors novells? Res... Que s’han de buscar la vida com poden. S’han de fer experts en xarxes socials. Han de suplicar “likes” a amics i familiars i han de recórrer el país amb els seus propis mitjans per intentar publicitar i vendre llibres. Per sort, en aquesta comarca tan petita com és la nostra, El Pla de l’Estany, tenim diferents recursos per promocionar les nostres obres més enllà del nostre cercle més íntim. En aquest cas s’agraeix la bona predisposició de la Televisió de Banyoles, Ràdio Banyoles i les diferents biblioteques municipals. Cal un especial esment a les diverses llibreries i d’altres punts de venda de la comarca que, no només en el meu cas, estan més que predisposades a tenir els nostres llibres a primera fila i a fer-ne difusió.
Però a veure, com ho fem els autors novells per tenir el nostre llibre publicat? Només us puc referir la meva curta experiència. I és que només fa set anys que escric i fins ara he tret dos novel·les. Per resumir-ho molt, us diré que la meva primera novel·la (no en diré el nom, ja que l’objectiu d’aquest article no és fer-me publicitat) va acabar autopublicada primer per Amazon i després per una editorial sevillana. Amb la segona novel·la, que va sortir l’any passat vaig tenir més sort i una petita editorial catalana va interessar-s’hi. Però no us avorriré relatant el meu periple personal. Aquest no és l’objectiu.
L’objectiu principal d’aquest article és fer veure que, sovint, les millors publicacions no són les més publicitades, que trobem autèntiques joies en les autopublicacions. Com a lectors, hauríem de fer un esforç per buscar els llibres d’autors menys coneguts i resistir-nos a la compra per inèrcia d’aquella novel·la o aquell assaig, el títol dels quals portem gravats a foc al front.
Per tant, aquest Sant Jordi, quan estigueu gratant en les diverses paradetes de llibres, interesseu-vos pels autors i autores locals, si cal, demaneu-los als llibreters i llibreteres. Literatura quilòmetre zero. I quan els hàgiu comprat i llegit doneu-los suport fent un petit esment a les vostres xarxes. Si no ens cansem de publicar la magnífica paella que estem a punt de cruspir-nos, les gracietes de la nostra mascota, el vestit nou que ens queda tan bé o les nostres fites esportives, per què no? Per què no publicar que hem llegit un llibre escrit per un nostre veí o veïna?
I pels que no llegiu, atreviu-vos-hi! Deixeu-vos d’excuses! I com deia aquell: “reflexionem-hi”. Bon Sant Jordi a tothom!
