SANCHEZ EL RESISTENT

Sánchez el resistent.

Aquest mes volia tractar un altre tema, però just en el moment de tancar l’edició ha sorgit la notícia de la carta de Sánchez anunciant que es prendria uns dies per a la reflexió després de saber-se que la seva dona, Begoña Gómez és investigada per un presumpte delicte de corrupció. Cal tenir en compte que quan es publiqui aquest article, la decisió final de Sánchez ja serà pública. En aquest moment no puc anticipar-la.

La carta ha sorprès a tothom, fins i tot els seus col.laboradors més propers no en sabien res de res. I el gran dubte és saber si és una carta sincera o si és una maniobra política. És ben coneguda l’habilitat de Sánchez pels girs inesperats, però tot i els seus antecedents d’aplicar estratègies estranyes, vull creure que, aquesta vegada, no es tracta d’una maniobra política, vull pensar que l’home n’està fart de tanta porqueria, que la ultradreta rància i fatxa ha traspassat una línia vermella. Ha tocat la seva família i fins aquí ha dit que ja n’hi ha prou. Si arribés a creure que Sánchez ha fet el que ha fet com a maniobra política, voldria dir que ens trobem davant d’un personatge d’una moralitat més que reprotxable.

Li diria diverses coses a Sánchez. En primer lloc, li recordaria que des del 2017 ja estem advertint, des de Catalunya, de com n’estan de podrits alguns tribunals espanyols, de com es nodreixen de notícies falses creades pels seus acòlits provinents de la ultradreta espanyola (aclareixo que no em deixo la dreta; crec que ja no existeix la dreta espanyola, tot és ultradreta).

Una altra cosa que diria a Sánchez és que no dimiteixi, que no cedeixi, ans al contrari. Ha de fer-se fort contra aquesta ultradreta i lluitar-hi amb tots els recursos que li ofereix el seu càrrec. Cal dur endavant una autèntica reforma fiscal, acabar amb els privilegis i abusos de part de la judicatura espanyola que processa i dicta sentències per fer política i per revenja. I a qui pensi que aquesta mesura, aquesta iniciativa, seria interessada i oportunista li diria “beneïda oportunitat”.

Cal tenir en compte el problema de fons que ens ha portat fins aquí. Des de ja fa anys, els informatius de totes les cadenes obren el bloc d’informació política amb les pugnes que s’han produït, amb els retrets,  els insults i les faltes de respecte que es produeixen en seu parlamentària. Això ha abocat als partits polítics a treballar aquest aspecte, a buscar la frase justa i precisa que, pronunciada oportunament serà la imatge més reproduïda tant als telenotícies com a xarxes.  I aquí va el meu prec:

Senyors i senyores de la premsa: m’importen una merda les baralles de pati d’escola! No me les poseu! Jo vull saber en què han estat treballant els meus diputats, el meu govern, el govern espanyol durant el dia. Quines comissions s’han trobat, quins temes han tractat, a quins acords han arribat. Si us plau, senyors i senyores periodistes: deixeu de fer d’altaveu de la porqueria que uns i altres deixen anar! Informeu del que interessa a la ciutadania! Deixeu la merda al vàter i tireu la cadena!!